A m\u00e9s, adonar-me de quines creences o introjectes actuaven a casa meva, en l'ambient familiar: quina emoci\u00f3 o emocions estaven permeses? quina\/es eren rebutjades? quina emoci\u00f3 o emocions estaven prohibides? quines creences hi havia amb cada emoci\u00f3, impl\u00edcites o expl\u00edcites? I, finalment, com m'est\u00e0 afectant aix\u00f2 avui dia? continuo fent el mateix? ha canviat alguna cosa?<\/p>\n
Des que som petits, els nostres pares, professors, etc., ens eduquen per aprendre a conviure en societat i adaptar-nos de la millor manera possible al que ens presenta la vida. Ens ensenyen com agafar la cullera, com saludar, com travessar els carrers, com estudiar... entre una llista infinita d'altres coses. Tota aquesta educaci\u00f3 ens ajuda a desenvolupar-nos amb les normes socials, per adaptar-nos al nostre entorn, i a realitzar tota mena d'aprenentatges. Aquestes normes d'adaptaci\u00f3 social i familiar s\u00f3n el que la Ter\u00e0pia Gestalt (TG) anomena\u00a0introjectes.<\/strong>\u00a0Formen part dels introjectes, tamb\u00e9, totes les nostres creences, els nostres judicis, prejudicis i fins i tot els refranys familiars! Molts d'aquests introjectes actuen de manera no conscient en nosaltres, els hem empassat sense digerir-los conscientment i actuen en el nostre dia a dia sense que ens n'adonem.<\/p>\n Quan som petits i la mare ens diu:\u00a0Els nens no ploren<\/em>\u00a0o\u00a0no siguis mandr\u00f3s<\/em>\u00a0poden ser frases que d'adults ens afecten molt m\u00e9s del que pensem. Quan aquest mecanisme actua, puc estar sentint una sensaci\u00f3 que identifico com a estranya i no s\u00e9 amb qu\u00e8 relacionar-la (se m'humitegen els ulls, se m'estreny el pit i no s\u00e9 que necessito plorar). Pot ser que tingui ganes de plorar i no identifiqui la sensaci\u00f3 perqu\u00e8 est\u00e0 actuant l'introjecte\u00a0els nens no ploren,<\/em>\u00a0actuant. Aix\u00ed \u00e9s com puc sentir una sensaci\u00f3 i no relacionar-la amb la meva necessitat.<\/p>\n De la mateixa manera, puc estar molt cansat i no detectar-ho\u00a0per no ser mandr\u00f3s<\/em>\u00a0i seguir d'acord amb l'introjecte que m'est\u00e0 influenciant i, aix\u00ed, endinsar-me en un sense fi d'activitats i una vor\u00e0gine de fer, fer, fer...<\/p>\n Els introjectes\u00a0impl\u00edcits\u00a0<\/strong>no s\u00f3n verbalitzats, per\u00f2 s\u00ed mostrats. Per exemple: la mare\u00a0mai descansa perqu\u00e8 sempre hi ha coses m\u00e9s importants a fer<\/em>\u00a0o la mare\u00a0mai plora ni expressa res del que sent<\/em>. Quan succeeixen aquestes coses, encara que no estiguin verbalitzades, les podem adquirir de manera impl\u00edcita, sense adonar-nos-en, imitant el que fan els altres i sense plantejar-nos que podem descansar o expressar els nostres sentiments perqu\u00e8 ning\u00fa no ens va ensenyar a fer-ho. Els introjectes impl\u00edcits s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils de detectar i de portar a la consci\u00e8ncia.<\/p>\n La Gestalt s'ha nodrit, entre altres disciplines, del taoisme, que \u00e9s una tradici\u00f3 filos\u00f2fica que parla de la complementarietat del yin i el yang.<\/p>\n En tot organisme, com en la natura en general, els fen\u00f2mens actuen dial\u00e8cticament: no es pot con\u00e8ixer el son sense tenir consci\u00e8ncia de la vig\u00edlia, \u00e9s impossible la mem\u00f2ria sense la capacitat d'oblidar, no podem calibrar l'amor sense recon\u00e8ixer en nosaltres l'exist\u00e8ncia de l'odi.<\/p>\n Els introjectes, ja explicats anteriorment, condicionen les nostres vides i les nostres relacions, i alhora, s\u00f3n la base de les\u00a0polaritats<\/strong>, a les quals la Gestalt presta molta atenci\u00f3. La TG ent\u00e9n l'individu com una seq\u00fc\u00e8ncia interminable de polaritats, que van apareixent en diferents moments i que totes formen part de nosaltres. Parteix de la idea que tots tenim dins un sistema d'oposats (pols o polaritats), o millor dit, cada part de nosaltres t\u00e9 el seu corresponent oposat. Per exemple, soc bo o dolent, mandr\u00f3s o treballador, amor\u00f3s o reservat, simp\u00e0tic o antip\u00e0tic, extravertit o introvertit, i aix\u00ed una llista inacabable d'adjectius amb els quals em defineixo i m'identifico.<\/p>\n D'aquesta manera, tenim tots els nostres introjectes (aprenentatges realitzats amb la nostra educaci\u00f3, cultura, fam\u00edlia) que ens ajuden a polaritzar i seleccionar alguns aspectes de la nostra personalitat amb els quals ens identifiquem, i conseq\u00fcentment provoquen que rebutgem altres. Aix\u00ed, anem formant el nostre autoconcepte i creant la nostra \"identitat\". Per exemple, si la meva mare em diu:\u00a0no ploris!\u00a0<\/em>quan alguna cosa m'ha fet mal (f\u00edsicament o emocionalment)\u00a0no t'enfadis!\u00a0<\/em>quan m'estan obligant a fer alguna cosa que no em ve de gust\u00a0perqu\u00e8 els nens bons no s'enfaden\u00a0<\/em>o\u00a0no tinguis por de la foscor!, perqu\u00e8 cal ser valent.<\/em>\u00a0Aqu\u00ed, anir\u00e9 aprenent i assumint en la meva identitat que \"soc una persona alegre\", \"que mai estic trist\", \"que mai m'enfado\", \"ni dic que no\"\u00a0perqu\u00e8 aix\u00ed actuen les bones persones<\/em>. Em predisposar\u00e9 de manera no conscient a estar \"sempre de bon humor\" i \"no sentir\u00e9 por perqu\u00e8 no vull ser un covard\",\u00a0m'anir\u00e9 polaritzant i limitant\u00a0<\/strong>a trav\u00e9s dels diferents introjectes, sense adonar-me'n.<\/p>\n Cal tenir en compte que aquests \"moviments d'introjecci\u00f3 i posterior polaritzaci\u00f3\" es produeixen a edats molt primerenques, quan la capacitat d'aprendre i d'adaptar-nos \u00e9s alt\u00edssima i ho absorbim com esponges.<\/p>\n D'aquesta manera, aprenem a veure nom\u00e9s un pol i rebutjar el seu oposat; la nostra consci\u00e8ncia disminueix, perdem espontane\u00eftat, autenticitat i eines que ens poden ser \u00fatils en diferents situacions. Ens convertim en \u00e9ssers est\u00e0tics quan la naturalesa de l'\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s din\u00e0mica.<\/p>\n Tal com la TG compr\u00e8n les polaritats, no existeix incompatibilitat entre elles, sin\u00f3 que som nosaltres qui les jutgem mentalment de manera err\u00f2nia com a incompatibles. \u00c9s cert que puc estar content i trist alhora, i puc ser amor\u00f3s en unes situacions i reservat en altres, o puc ser extravertit i introvertit segons el moment i la situaci\u00f3.<\/p>\n Un dels grans horitzons de la ter\u00e0pia, on centra part de la seva feina, \u00e9s l'acceptaci\u00f3 i integraci\u00f3 d'aquestes polaritats perqu\u00e8 la persona es pugui sentir m\u00e9s completa i amb m\u00e9s eines.<\/p>\n El punt de partida \u00e9s veure fins a on em permeto sentir i expressar cadascuna de les emocions b\u00e0siques (enuig, tristesa, por i alegria). A m\u00e9s, adonar-me de quines creences o introjectes actuaven a casa meva, en l'ambient familiar: quina emoci\u00f3 o emocions estaven permeses? quina\/es eren rebutjades? quina emoci\u00f3 o emocions estaven prohibides? quines creences hi havia amb cada emoci\u00f3, impl\u00edcites o expl\u00edcites? I, finalment, com m'est\u00e0 afectant aix\u00f2 avui dia? continuo fent el mateix? ha canviat alguna cosa?<\/p>\n Aquest punt \u00e9s molt important, ja que a trav\u00e9s dels introjectes i les polaritats, normalment, estem\u00a0evitant sentir certes emocions<\/strong>\u00a0que hem jutjat com a \"negatives\" i no els donem l'espai que requereixen. Pot ser que fins i tot ens h\u00e0gim insensibilitzat a elles, i no ens adonem que les sentim.<\/p>\n Les emocions tenen funcions espec\u00edfiques i ens proporcionen informaci\u00f3 vital per a cadascun de nosaltres.<\/p>\n La\u00a0tristesa<\/strong>\u00a0ens dona la capacitat d'atraure l'atenci\u00f3 de l'altre i t\u00e9 la funci\u00f3 de disposar-nos a \"alliberar\", ja sigui una persona, una relaci\u00f3, una feina, etc. Sorgeix quan necessitem aturar-nos, revisar, anar cap a dins i replantejar-nos la vida. Permetre'ns la tristesa no significa que h\u00e0gim de parar la nostra vida de manera literal i dr\u00e0stica, sin\u00f3 que podem continuar funcionant amb una altra energia. Permetre'ns la tristesa ens ajuda a regular-nos, a donar-nos espai a nosaltres mateixos i a cuidar-nos.<\/p>\n La\u00a0por<\/strong>\u00a0\u00e9s un missatge instantani que ens pot salvar la vida. \u00c9s una emoci\u00f3 prim\u00e0ria que t\u00e9 tres tipus de reaccions davant un perill: fugir, quedar-me paralitzat i atacar. Protegir-nos davant d'una amena\u00e7a \u00e9s quelcom que fem gaireb\u00e9 sense pensar, la por \u00e9s una emoci\u00f3 molt enfocada a la superviv\u00e8ncia. C\u00f3rrer per sobreviure \u00e9s respondre de manera sana al perill, ho podem veure a la natura i en la superviv\u00e8ncia de les esp\u00e8cies des de fa milions d'anys. La funcionalitat de la por \u00e9s actuar davant un perill imminent per a la meva persona. Amb aix\u00f2 podem dir que hi ha pors molt reals, les relacionades amb la superviv\u00e8ncia, que activen r\u00e0pidament el sistema nervi\u00f3s per poder donar una resposta efectiva a una situaci\u00f3 amena\u00e7adora.<\/p>\n D'altra banda, en la societat actual, les nostres pors s\u00f3n d'una altra naturalesa, poques vegades estan directament relacionades amb la superviv\u00e8ncia i la integritat f\u00edsica, sin\u00f3 que acostumen a respondre a altres circumst\u00e0ncies. Moltes de les pors que sentim avui dia estan m\u00e9s relacionades amb coses que ens imaginem, fets que encara no han ocorregut i que nosaltres anticipem com una \"profecia\", creient-nos les nostres suposicions com si tingu\u00e9ssim la capacitat d'endevinar el futur. Sovint imaginem aquestes cat\u00e0strofes que ens provoquen por psicol\u00f2gica per un mal record d'una situaci\u00f3 passada que anticipem que es repetir\u00e0, o b\u00e9, per \"projectar\" alguna cosa que no sabem si passar\u00e0.<\/p>\n Una altra de les coses que tendim a evitar avui dia \u00e9s tenir contacte amb nosaltres mateixos, potser amb la fantasia que sentirem alguna cosa terrible dins nostre. Temem la nostra \"naturalesa salvatge\" i ens perdem l'experi\u00e8ncia del poder transformador de sentir-nos. Podem veure que la funcionalitat de la por \u00e9s una de les m\u00e9s b\u00e0siques i la que ens ha ajudat a sobreviure, i alhora, hi ha moltes pors que nosaltres mateixos ens creem. Quan aprenem a expressar les nostres pors, tendeixen a disminuir i a perdre part del poder que exerceixen en nosaltres quan no s\u00f3n expressades, mentre que l'expressi\u00f3 \u00e9s el primer pas per aprendre a conviure amb elles sense que ens dominin.<\/p>\n D'altra banda, l'enuig tamb\u00e9 t\u00e9 la seva funcionalitat. Hem d'aprendre a diferenciar entre l'enuig i la viol\u00e8ncia. La viol\u00e8ncia comporta una agressi\u00f3, l'enuig no ha de contenir-la. L'enuig ens serveix per poder sentir quan alguna cosa no ens \u00e9s agradable, ens sentim enva\u00efts o no respectats, i aix\u00ed poder posar un l\u00edmit. Ens dona la informaci\u00f3 i l'energia per poder actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia i de manera coherent amb el que ens est\u00e0 succeint. \u00c9s l'emoci\u00f3 que ens ajuda a dir \"no\": no vull aix\u00f2, no m'agrada all\u00f2. En el seu primer grau, l'enuig ens ajuda a saber qui som i qu\u00e8 volem, ens proporciona la capacitat de triar i ens ajuda a respectar-nos. I alhora que \u00e9s destructiu, tamb\u00e9 \u00e9s constructiu, ja que per construir cal destruir.<\/p>\n La\u00a0joia o alegria<\/strong>\u00a0ens dona l'oportunitat d'anar cap a fora i compartir amb els altres. \u00c9s una emoci\u00f3 d'uni\u00f3 que ens ajuda a fluir amb la situaci\u00f3 i a gaudir de nosaltres mateixos i amb els altres. Sovint trobem persones que passen tot o gran part del seu temps molt contentes i \u00e9s un fet que la societat estimula. En aquests casos podr\u00edem preguntar-nos quins introjectes hi ha darrere d'aquesta alegria \"eterna\", ja que la persona s'ha acabat polaritzant. Li \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil deixar-se sentir les altres emocions, molt necess\u00e0ries i reals tamb\u00e9 en el nostre dia a dia. D'alguna manera, com m\u00e9s em deixo sentir la tristesa, la por i l'enuig, m\u00e9s real i honesta \u00e9s l'alegria que puc sentir.<\/p>\n A trav\u00e9s dels introjectes i de la polaritzaci\u00f3, ens anem desenvolupant i, de manera no conscient, no ens permetem sentir i donar espai a les emocions. Aix\u00ed, anem formant el nostre autoconcepte i forjant el nostre car\u00e0cter. Aquest est\u00e0 format per diferents estrat\u00e8gies que fem servir per amagar, esquivar i, en definitiva, no viure algunes emocions. Les emocions inherentment formen part de nosaltres i ens proporcionen la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per poder fluir i sentir-nos satisfets en la vida.<\/p>\n Som conscients de com els introjectes i les polaritats ens afecten en el nostre dia a dia? Qu\u00e8 passa amb aquesta \"foto parcial\" que tenim de nosaltres mateixos, quan diem que soc aix\u00f2 i no all\u00f2?<\/p>\n \u00c9s molt important tenir en compte que quan parlem de polaritats i introjectes parlem de mecanismes o ajustos que vam aprendre des de petits. Aquests ens han servit per cr\u00e9ixer i ser acceptats en societat i hi ha situacions en qu\u00e8, potser, ja no ens serveixen. La idea \u00e9s veure com funcionen, veure quan s\u00f3n \u00fatils i en quines circumst\u00e0ncies ens condicionen.<\/p>\n Quan podem posar llum a aquests processos que funcionen de manera no conscient, la tend\u00e8ncia \u00e9s que vulguem desfer-nos-en perqu\u00e8 \"els fem responsables del nostre malestar i\/o de les nostres limitacions i de la nostra insatisfacci\u00f3\". Cal destacar que voler rebutjar-los ens genera sofriment. Les emocions sorgeixen i no podem decidir qu\u00e8 sentir, i la resist\u00e8ncia a sentir \u00e9s la que ens genera sofriment, no el fet de sentir en si mateix.<\/p>\n Per a la TG \u00e9s de summa import\u00e0ncia: \"la integraci\u00f3 i l'acceptaci\u00f3 com a horitz\u00f3 terap\u00e8utic\". A trav\u00e9s de la integraci\u00f3 i l'acceptaci\u00f3 del pol oposat, podem generar nous \"registres\" als ja existents i viure m\u00e9s plenament. Per exemple, si em permeto sentir l'enuig i respectar-me quan m'he sentit enva\u00efda per la meva parella, puc posar un l\u00edmit que l'altre pugui respectar, i aix\u00ed, des del respecte, connectar plenament amb l'amor.<\/p>\n Com poden aquests conceptes estar presents en les diferents situacions, com per exemple en les actuals\u00a0circumst\u00e0ncies de confinament<\/strong>?<\/p>\n Les circumst\u00e0ncies actuals han fet que les nostres din\u00e0miques canvi\u00efn rotundament, amb la qual cosa podem estar situats fora de la nostra zona de confort.<\/p>\n Sembla que els primers dies de confinament ens permet\u00edem fer bromes, memes i ho pod\u00edem viure fins i tot amb certa euf\u00f2ria, gaireb\u00e9 com unes vacances. Passats aquests primers dies, i en veure que la situaci\u00f3 s'allarga i s'agreuja, hi ha hagut una \"demanda social\" de continuar amb la nostra vida activa gaireb\u00e9 \"com era abans del confinament\". Classes de ioga, cursos de formaci\u00f3 en l\u00ednia, educaci\u00f3 en l\u00ednia, teletreball, pastisseria, reunions virtuals, trucades i tot un bombardeig d'activitats per no contactar amb el buit i no sentir que \"desaprofitem\" el temps. Fins al punt que pot arribar a ser m\u00e9s actiu el nostre confinament que el nostre dia a dia habitual.<\/p>\n Quin introjecte est\u00e0 actuant en mi aquests dies? quina creen\u00e7a est\u00e0 al fons del meu fer diari? Pot ser que darrere d'aquesta necessitat d'estar en constant \"fer\" estigui actuant un introjecte similar a\"no siguis tan mandr\u00f3s\", \"si no fas res, no vals res\", \"has de ser alg\u00fa de profit\", \"el treball dignifica\"<\/em>\u00a0\u201cel que compta \u00e9s el que fas i no qui ets\"...<\/em><\/p>\n La Ter\u00e0pia Gestalt inicia un proc\u00e9s de presa de consci\u00e8ncia per poder identificar quines creences estan actuant en nosaltres i de quina manera guien la nostra rutina. Alhora, ens acompanya a poder adonar-nos de com ens polaritzem, com ens limitem a explorar nom\u00e9s la meitat de les nostres possibilitats.<\/p>\n Si ens deixem portar per certs introjectes sense posar-los consci\u00e8ncia, o ens polaritzem, f\u00e0cilment podem sentir-nos amb certa inquietud i angoixa, ja que la no expressi\u00f3 de les nostres necessitats i sentiments ens pot portar a estats m\u00e9s ansiosos.<\/p>\n Qu\u00e8 em passa quan comen\u00e7o a ser conscient d'aquests estats?<\/p>\n Segons la perspectiva gest\u00e0ltica, sentir\u00a0ansietat\u00a0<\/strong>t\u00e9 a veure amb\u00a0una emoci\u00f3 que no \u00e9s expressada.<\/strong>\u00a0La paraula emoci\u00f3 es podria traduir per energia en moviment (e+motion) i aquesta energia necessita ser alliberada a trav\u00e9s de la nostra expressi\u00f3. Quan aix\u00f2 no passa, l'energia no desapareix, sin\u00f3 que es transforma. Torna al nostre cos produint diferent simptomatologia, com pot ser la sensaci\u00f3 d'ofec, punxades al pit, acceleraci\u00f3 del ritme card\u00edac, necessitat de menjar gaireb\u00e9 compulsivament, irritabilitat, etc. Tamb\u00e9 podem sentir-nos esclafats, esgotats i sense energia, ens pot costar dormir i descansar, estem m\u00e9s reactius i irascibles, ens fa mandra fer algunes activitats, certs temes s'instal\u00b7len en els nostres pensaments i es genera molta preocupaci\u00f3, juntament amb la sensaci\u00f3 d'angoixa.<\/p>\n D'aquesta manera, per poder reduir l'ansietat, el que necessitem \u00e9s aprendre a escoltar el nostre cos, el qual\u00a0sap m\u00e9s del que nosaltres sabem<\/em>. Donar espai a les nostres sensacions i emocions per connectar amb el que realment necessitem en cada moment, i poder facilitar-nos la vida estant m\u00e9s presents en el nostre aqu\u00ed i ara.<\/p>\n Amb tot aix\u00f2, podem concloure que els anomenats introjectes existeixen, i hi ha moments i situacions en qu\u00e8 ens s\u00f3n molt \u00fatils i efica\u00e7os, i en altres moments i situacions (quan surten autom\u00e0ticament, de manera repetitiva i sense consci\u00e8ncia) ens poden interrompre el nostre benestar i la nostra pr\u00f2pia satisfacci\u00f3. Aqu\u00ed rau la import\u00e0ncia de poder tenir consci\u00e8ncia de com funcionem i com ens relacionem, per poder aconseguir relacions de qualitat amb els altres i pau amb nosaltres mateixos.<\/p>\nAquests introjectes que ens afecten poden ser\u00a0expl\u00edcits\u00a0<\/strong>i verbalitzats, com els que hem comentat fins ara, o b\u00e9 impl\u00edcits.<\/h3>\n
El meu autoconcepte pot ser cada cop m\u00e9s petit i limitar els meus recursos i necessitats: \"soc aix\u00f2 i no all\u00f2\". Em reconec uns trets, i no els seus oposats, per poder sentir l'amor dels meus pares, l'acceptaci\u00f3 social, i aix\u00ed poder \"sobreviure\".<\/h4>\n
Com podem integrar i acceptar les nostres polaritats i ser conscients dels nostres introjectes?<\/h5>\n