Si alguna cosa m'ha apassionat al llarg de la meva vida \u00e9s tot all\u00f2 que concerneix la ment humana i les anomenades \u00abpatologies\u00bb. Despr\u00e9s d'estudiar la carrera de psicologia, vaig continuar la meva formaci\u00f3 estudiant i practicant Ter\u00e0pia Gestalt. A partir d'aqu\u00ed vaig comen\u00e7ar a fer diversos cursos de psicopatologia gest\u00e0ltica i a llegir llibres per nodrir-me sobre el tema. Arran de tot aix\u00f2, vaig descobrir la psicopatologia entesa des de la Ter\u00e0pia Gestalt amb autors en els quals em basar\u00e9, com Carmen V\u00e1zquez, Gianni Francesetti i Margherita Spagnuolo, als quals vull agrair la seva entrega, passi\u00f3 i generositat envers la Ter\u00e0pia Gestalt.<\/p>\n
La Ter\u00e0pia Gestalt estudia i treballa amb el que anomenem la frontera de contacte. La frontera de contacte \u00e9s l'espai de relaci\u00f3 i de contacte de l'organisme amb\u00a0el seu\u00a0<\/strong>entorn, \u00e9s on succeeix l'encontre, la vida.<\/p>\n O = Organisme\u2003\u2003E = Entorn\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\/ = Frontera de contacte<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0O\/E<\/p>\n L'organisme \u00e9s estudiat per la biologia i la fisiologia, entre moltes altres disciplines. L'entorn \u00e9s estudiat per la sociologia, la geografia i la bot\u00e0nica, entre moltes altres. Gest\u00e0lticament, l'entorn pot ser tot all\u00f2 que ens envolta: les nostres coses, la terra on vivim, per\u00f2 tamb\u00e9 les persones que ens envolten i ens eduquen, l'ambient i\/o l'atmosfera en qu\u00e8 vam cr\u00e9ixer o en qu\u00e8 ens trobem.<\/p>\n La frontera de contacte \u00e9s un concepte que ens serveix per explicar el contacte que tenim els humans amb l'entorn, l'espai del \"entre\" anomenat per Buber. Aquest \"entre\" \u00e9s el lloc de la relaci\u00f3; \u00e9s on els humans adquirim les nostres experi\u00e8ncies de vida, ens relacionem i ens nodrim emocionalment. Els humans som \u00e9ssers socials i, igual que el cos necessita nutrients per sobreviure, les emocions \u2014o l'\u00e0nima, com vulguem anomenar-la\u2014 necessiten relacions de qualitat per nodrir-se.<\/p>\n La Ter\u00e0pia Gestalt (TG) considera una persona (un organisme) com a sana quan t\u00e9 la capacitat de ser flexible en les seves respostes i d'adaptar-se b\u00e9 a l'entorn. \u00c9s important fixar-se en com posem l'atenci\u00f3 a la frontera de contacte (\/), ja que la capacitat de flexibilitat i adaptaci\u00f3 implica\u00a0per si mateix<\/strong>\u00a0tenir en compte l'individu, l'entorn i la relaci\u00f3 que estableixen. La TG percep l'organisme i l'entorn com una unitat, no com dues coses separades.\n\nLes necessitats humanes tenen a veure amb el seu entorn: per exemple, respiro l'aire, menjo el menjar, toco alguna cosa i alhora soc tocada per ella...<\/p>\n \u00c9s en aquesta relaci\u00f3 bidireccional que establim amb el que ens envolta on treballem els gest\u00e0ltics. De fet, en el proc\u00e9s terap\u00e8utic, el que observem \u00e9s qu\u00e8 va passant entre el client i el terapeuta: quin tipus de relaci\u00f3 establim i com pot ser la m\u00e9s genu\u00efna i espont\u00e0nia possible, sense jutjar, ni etiquetar, ni esperar una resposta concreta de la persona.\n\nD'alguna manera, quan la persona apr\u00e8n en ter\u00e0pia a relacionar-se amb el terapeuta, escoltant-se i aprenent a escoltar, adquireix eines que a poc a poc podr\u00e0 anar portant a la seva vida fora de la ter\u00e0pia.<\/p>\n Quan som petits, la nostra capacitat de fluir i adaptar-nos a l'entorn sorgeix de manera espont\u00e0nia i natural. Quan ens trobem en una situaci\u00f3 dif\u00edcil ens anem adaptant, creant el que anomenem\u00a0ajustos creatius<\/strong>.\n\nUn ajust creatiu \u00e9s la capacitat que tenim de buscar solucions que s'adaptin al nostre ambient, \u00e9s el moment en qu\u00e8 utilitzem les nostres eines per trobar una soluci\u00f3 a les nostres necessitats. Per exemple, quan un nad\u00f3 de pocs mesos t\u00e9 gana i plora perqu\u00e8 la mare li doni llet. En aquest cas, el nad\u00f3 utilitza les eines que t\u00e9 disponibles per cridar l'atenci\u00f3 i aconseguir satisfer la seva necessitat de menjar. Aquest \u00e9s un acte ple de creativitat que s'ajusta a les circumst\u00e0ncies del present i a les necessitats de l'individu per sobreviure. Al llarg de la nostra vida realitzem molt\u00edssims ajustos creatius com a actes d'autoregulaci\u00f3, i alguns es converteixen en el que anomenem ajustos conservadors. Un\u00a0ajust conservador<\/strong>, \u00e9s un ajust creatiu que hem repetit en el temps, tot i que les circumst\u00e0ncies hagin canviat i les meves eines tamb\u00e9, sense adonar-me'n continuo actuant de la mateixa manera que un dia va ser efica\u00e7 i que en aquest nou present deixa de ser-ho.\n\nQuan un ajust es transforma en conservador perd l'espontane\u00eftat i es torna r\u00edgid i repetitiu, ja que sentim que no tenim m\u00e9s recursos. La nostra resposta acaba sent la mateixa davant d'un entorn diferent. Sentim que no podem fer una altra cosa, no hem actualitzat realment els nostres recursos i continuem vivint com si aquell fos l'\u00ab\u00fanic\u00bb recurs disponible. Aquest tipus d'ajustos ens generen patiment i fan que el nostre creixement no sigui complet, perqu\u00e8 d'alguna manera el frenem.<\/p>\n Al llarg de la nostra vida creem molt\u00edssims ajustos creatius: des de plorar i mostrar-me sovint trist, fins a la capacitat de seduir, manipular, espantar-me, avergonyir-me o veure nom\u00e9s el costat positiu o negatiu de les coses. De fet, el mateix car\u00e0cter \u00e9s un ajust que un dia va ser creatiu i ens va servir en aquell moment, fins que arriba un dia en qu\u00e8, sense adonar-nos-en, el repetim i es transforma en conservador.<\/p>\n \u00c9s important destacar que l'ajust creatiu \u00e9s creat per l'organisme en relaci\u00f3 amb el seu entorn, aix\u00ed\u00a0\u00e9s cocreat per ambdues parts<\/strong>. L'entorn crea l'organisme i el modifica, i l'organisme crea el seu entorn i el modifica. Estan en una cocreaci\u00f3 i transformaci\u00f3 constant.<\/p><\/blockquote>\n En el proc\u00e9s de la relaci\u00f3 terap\u00e8utica adquirim consci\u00e8ncia d'aquests ajustos que hem desenvolupat al llarg de la nostra vida i que s'han convertit en conservadors, per poder actualitzar el nostre potencial i ampliar la nostra capacitat d'actuaci\u00f3.<\/p>\n La paraula psicopatologia deriva etimol\u00f2gicament de tres arrels:\u00a0psicho\u00a0<\/em>que significa \u00e0nima, respirar,\u00a0patho<\/em>\u00a0que significa patiment i\u00a0logos<\/em>\u00a0que \u00e9s discurs.\u00a0Podr\u00edem parlar del discurs del patiment de la respiraci\u00f3 o de l'\u00e0nima.<\/em><\/strong><\/p>\n La Ter\u00e0pia Gestalt no fa una descripci\u00f3 qualitativa dels diferents tipus de trastorns. \u00c9s a dir, no classifica en \u00abets psic\u00f2tic o no ets psic\u00f2tic\u00bb, sin\u00f3 que fa una descripci\u00f3 quantitativa situant l'experi\u00e8ncia psic\u00f2tica en un continuum de 0 a 100.<\/p>\n <\/p>\n \/__________\/_________\/_________\/________\/ <\/p>\n Aqu\u00ed no es tracta d'etiquetar l'individu \"ets psic\u00f2tic\", \"ets ansi\u00f3s\", sin\u00f3 de parlar de viure\u00a0experi\u00e8ncies<\/strong>, en major o menor grau, psic\u00f2tiques o ansioses. Aix\u00f2 allibera la persona de l'estigma i no la tanca en la creen\u00e7a que\u00a0\u00e9s\u00a0<\/strong>aquella etiqueta com una cosa inamovible.\n\nDes d'aquesta perspectiva podem tenir una experi\u00e8ncia ansiosa sense que aix\u00f2 ens defineixi per sempre. Tots, en algun moment de la vida, en un grau o un altre, hem pogut tenir experi\u00e8ncies psic\u00f2tiques (com escoltar alguna cosa quan ning\u00fa ha dit res, veure coses que no hi eren o tenir sensacions que no s'han produ\u00eft).<\/p>\n Tamb\u00e9 partim de la premissa que la part biol\u00f2gica i la part relacional cocreen de manera bidireccional: la biologia afecta la relaci\u00f3 i, alhora, \u00e9s afectada per ella. Nosaltres creem el nostre entorn i aquest tamb\u00e9 ens crea a nosaltres.\n\nPer aix\u00f2 hi ha ambients que, encara que no siguin la causa directa de la psicopatologia, poden potenciar que aquesta es desenvolupi o augmenti.<\/p>\n Dins de la Ter\u00e0pia Gestalt entenem que hi ha un\u00a0continuum d'experi\u00e8ncies<\/strong>\u00a0que van de menys a m\u00e9s segons el desenvolupament, les circumst\u00e0ncies i el moment vital de la persona: experi\u00e8ncies sanes, neur\u00f2tiques i psic\u00f2tiques.\n. Al llarg de la nostra vida, podem passar per diferents punts d'aquest continuum.<\/p>\n <\/p>\n \/________\/_________\/________\/_________\/<\/p>\n 0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 25\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 50\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 75\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 100<\/p>\n Exp. Sana\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 Exp. Neur\u00f2tica\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Exp. Psic\u00f2tica<\/p>\n Entenem com una\u00a0experi\u00e8ncia sana<\/strong>\u00a0o \"normal\" quan el que ens envolta ho percebem com a fiable, hi ha flexibilitat d'adaptaci\u00f3, espontane\u00eftat, ens sentim arrelats i hi ha assimilaci\u00f3 i creixement en les nostres experi\u00e8ncies. Sentim que compartim el temps, l'espai i la frontera amb els altres. Hi ha un m\u00f3n com\u00fa i tenim la capacitat de diferenciar entre subjecte i objecte, dins i fora de la pell.\u00a0Hi ha l'ajust i la creativitat necessaris\u00a0<\/strong>per a cada moment.<\/p>\n D'altra banda, en\u00a0l'experi\u00e8ncia neur\u00f2tica<\/strong>\u00a0podem sentir una seguretat b\u00e0sica existencial i, alhora, una percepci\u00f3 ansiosa que pot anar de menys a m\u00e9s intensitat. Aqu\u00ed podr\u00edem parlar d'experi\u00e8ncies d'ansietat, f\u00f2bies o atacs de p\u00e0nic, entre altres. En aquest tipus d'experi\u00e8ncia tenim la sensaci\u00f3 de no poder decidir amb plenitud, la qual cosa limita la nostra espontane\u00eftat. En aquests casos, la nostra conducta i manera de ser en la vida pot ser estereotipada i poc nutritiva. Els ajustos conservadors han guanyat terreny i no som plenament conscients de com ens relacionem; es redueix la capacitat d'elecci\u00f3 i hi ha por a la novetat i al creixement. De la mateixa manera, disminueix la nostra capacitat d'estar en el present i de veure l'obvi. No vivim plenament el nostre \u00abaqu\u00ed i ara\u00bb i la frontera de contacte est\u00e0 una mica dessensibilitzada. No obstant aix\u00f2, l'experi\u00e8ncia \u00e9s fiable, ja que la capacitat de diferenciar entre subjecte i objecte es mant\u00e9.<\/p>\n En l'experi\u00e8ncia neur\u00f2tica patim i fem patir els altres, manipulem l'entorn perqu\u00e8 canvi\u00ef i no ens responsabilitzem del que ens passa. Tot aix\u00f2 ho fem sense adonar-nos-en, de manera no conscient.\u00a0Hi ha molta capacitat d'ajust i poca creativitat.\u00a0<\/strong><\/p>\n En\u00a0l'experi\u00e8ncia psic\u00f2tica<\/strong>\u00a0perdem la capacitat de distingir entre subjecte i objecte, entre dins i fora. Sentim que no hi ha una experi\u00e8ncia comuna ni un s\u00f2l que ens sostingui. La frontera est\u00e0 pertorbada i no em puc diferenciar ni connectar amb els altres ni amb el meu entorn (com en experi\u00e8ncies m\u00edstiques o amb drogues). Hi ha un ajust que emergeix de manera repetitiva i autom\u00e0tica, com un sentiment que s'enrigideix i se m'escapa de la consci\u00e8ncia: \u00abno s\u00e9 qu\u00e8 em passa, ni qu\u00e8 ho va originar\u00bb. No hi ha dificultat per veure l'obvi, per\u00f2 no li puc donar un significat social,\u00a0hi ha molta creativitat i poc ajust<\/strong>. Tot est\u00edmul passa a primer pla, sense filtre, a causa de la dificultat de separar objecte i subjecte. Els est\u00edmuls acostumen a ser autoreferencials, \u00e9s a dir, sempre tenen a veure amb mi i el significat \u00e9s nom\u00e9s meu. No puc tenir sentiment de pertinen\u00e7a ni de grup perqu\u00e8 no compartim el mateix significat de les experi\u00e8ncies.<\/p>\n Tot aix\u00f2 produeix una angoixa terrible, un sentiment d'incomprensi\u00f3 i de solitud, on l'altre sembla impossible d'assolir.<\/p>\n Partint de la base que treballem en i amb la frontera de contacte de l'individu amb el seu entorn, entenem la patologia com un ajust creatiu que pot convertir-se en conservador. Aquest ajust no pertany nom\u00e9s a l'individu ni nom\u00e9s a l'entorn, sin\u00f3 als dos a la vegada. Sorgeix a la frontera de contacte on ens creem i cocreem cont\u00ednuament. D'aquesta manera, el patiment no pertany nom\u00e9s a l'individu, sin\u00f3 a la relaci\u00f3,\u00a0el que pateix \u00e9s la relaci\u00f3<\/strong>\u00a0organisme-m\u00f3n, i l'individu ho corporalitza i ho expressa en forma de deliri, ansietat...<\/p>\n Per comprendre la psicopatologia relacional gest\u00e0ltica cal diferenciar entre dolor i patiment.\n\nEl dolor \u00e9s fisiol\u00f2gic i pot ser f\u00edsic.\n\nEl patiment t\u00e9 a veure amb adversitats infantils com la por, el rebuig, l'abandonament, la neglig\u00e8ncia, la solitud, la p\u00e8rdua, el maltractament i l'ab\u00fas.\n\nFrancesetti les divideix en tres grups:<\/p>\n Aquestes experi\u00e8ncies doloroses per si soles no s\u00f3n psicopatol\u00f2giques, formen part de la vida.<\/p>\n El patiment apareix quan algunes d'aquestes experi\u00e8ncies doloroses no poden ser travessades; \u00e9s a dir, la intensitat del dolor \u00e9s tal que sento que jo sol\/a no la puc sostenir, no puc decidir, no la puc recon\u00e8ixer, no t\u00e9 forma i no la puc recordar.<\/p>\n La paraula patiment prov\u00e9 del llat\u00ed\u00a0su-ferre<\/em>\u00a0significa \u00abportar amb un mateix\u00bb. Quan un nen no pot assimilar el dolor, aquest no es pot convertir en experi\u00e8ncia ni en record, i aix\u00f2 fa que no pugui situar-se en la seva l\u00ednia vital. Aix\u00f2 impedeix el creixement, ja que no queda passat.<\/p>\n En aquestes circumst\u00e0ncies, el cos del nen no \u00e9s suficient per assimilar les experi\u00e8ncies i necessita el cos d'un altre, d'un adult, que l'acompanyi, l'aculli, ressoni i senti el seu dolor. Un adult que l'ajudi a donar forma a l'experi\u00e8ncia i a posar-li paraules, per convertir-la en record i assimilar el dolor traum\u00e0tic.<\/p>\n Per tant, el que anomenem patiment psicopatol\u00f2gic \u00e9s la manera de portar el\u00a0dolor no travessat<\/strong>, \u00e9s una manera de tractar les nostres experi\u00e8ncies no assimilades que causen patiment. \u00c9s un ajust creatiu que busca l'autoregulaci\u00f3 de l'individu per adaptar-se i sobreviure a un context dif\u00edcil on hi va haver una\u00a0abs\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n Aquest patiment dependr\u00e0 de com de preco\u00e7, intensa i fonamental hagi estat per a la persona aquella relaci\u00f3 i experi\u00e8ncia.<\/p>\n D'aquesta manera, \u00e9s molt important la necessitat de contacte i la pres\u00e8ncia d'un altre a la frontera de contacte per poder assimilar aquestes situacions. La psicopatologia relacional posa \u00e8mfasi en l'abs\u00e8ncia que hi va haver en la generaci\u00f3 del patiment. La pres\u00e8ncia d'un altre crea un pont de suport cap a un contacte significatiu, recull l'arrel del dolor i facilita la seva assimilaci\u00f3, per transformar-lo en record i generar creixement en la persona.<\/p>\n \"La psicopatologia pot entendre's com abs\u00e8ncia a la frontera de contacte\"\u00a0<\/em>(Francesetti, Gecele, 2009; Francesetti, 2011; 2012; 2014)<\/p><\/blockquote>\n Quan tenim una al\u00b7lucinaci\u00f3 o un deliri, \u00e9s un intent d'arribar a l'altre, de comunicar alguna cosa que no s\u00e9 com expressar; un intent de trobar alg\u00fa que em pugui comprendre i no sentir-me tan sol; un intent de trobar una pres\u00e8ncia que m'aculli. \u00c9s un crit desesperat, un pont, un acte creatiu que m'ajuda a sostenir un dolor profund que no va poder ser at\u00e8s i que pret\u00e9n reduir l'angoixa i la solitud.<\/p>\n Les psicopatologies s\u00f3n ajustos que poden proporcionar una mica m\u00e9s de seguretat per no sentir-me tan perdut i sol, i alhora permeten preservar la meva integritat. El problema \u00e9s que els significats s\u00f3n unilaterals i dif\u00edcils d'accedir per la seva extravag\u00e0ncia. \u00c9s un intent de protecci\u00f3 per donar sentit a all\u00f2 que no \u00e9s reconegut.<\/p>\n El que m'agrada de la Ter\u00e0pia Gestalt \u00e9s que el seu treball parteix d'un model educatiu que destaca la import\u00e0ncia de veure les potencialitats de la persona i no nom\u00e9s el que no funciona. No busca el remei a una malaltia, sin\u00f3 que considera que l'\u00fanic expert d'un mateix \u00e9s un mateix. Aix\u00ed, \u00e9s la pr\u00f2pia persona qui, amb les seves dificultats, reaprendr\u00e0 a atendre's i a autoregular-se. \u00c9s important veure com de pertorbada est\u00e0 una relaci\u00f3, i alhora evidenciar com est\u00e0 de sana.<\/p>\n La ter\u00e0pia consisteix a mantenir la pres\u00e8ncia all\u00e0 on hi havia abs\u00e8ncia, sense voler canviar res. El terapeuta i el client s\u00f3n presents amb les seves abs\u00e8ncies, provocant un encontre que, com b\u00e9 diu Francesetti:\u00a0Converteix el dolor en bellesa.<\/em><\/p>\n D'aquesta manera, el terapeuta no treballa amb el contingut del missatge, sin\u00f3 amb la necessitat b\u00e0sica de contacte de la persona, per veure la veritat del deliri, del s\u00edmptoma, de la patologia i del patiment acumulat que no ha tingut forma. La persona no necessita sentir-se q\u00fcestionada pel contingut de les seves paraules, sin\u00f3 ser acompanyada per arribar a la seva veritat existencial, al missatge que ens est\u00e0 donant entre l\u00ednies i al qual no pot donar forma ni expressar amb paraules.<\/p>\n El sufrimiento surge cuando algunas de estas experiencias dolorosas, que forman parte de la vida, no pueden ser atravesadas, es decir, la experiencia de dolor es tan fuerte que siento que yo solo\/a no la puedo sostener, no puedo decidir, no la puedo reconocer, no tiene forma, no la puedo recordar. Si algo me ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":344,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-343","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articulos"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/343","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=343"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/343\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/344"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=343"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=343"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=343"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Qu\u00e8 sorgeix del camp O\/E?<\/h3>\n
Com afecta aquesta perspectiva gest\u00e0ltica a la psicopatologia?<\/h4>\n
\n0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0 25\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a050\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a075\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 100<\/p>\nExperi\u00e8ncia sana o \u00abnormal\u00bb vs experi\u00e8ncia neur\u00f2tica<\/h4>\n
Pertany el patiment a l'individu?<\/h4>\n
Dolor o patiment?<\/h5>\n
\n
Llavors, qu\u00e8 \u00e9s psicopatol\u00f2gic?<\/h5>\n
Qu\u00e8 podria ser terap\u00e8utic en aquests casos?<\/h5>\n
Per Helena Bellod, psic\u00f2loga de la salut i terapeuta Gestalt. Membre de ple dret, supervisora i formadora a l'AETG. Directora de l'Escola Gestalt Kairos.<\/h6>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"