Quan \u00e9rem petits accept\u00e0vem qualsevol cosa que vingu\u00e9s de fora, llevat que la perceb\u00e9ssim directament com a nociva. Ens donaven menjar i l'accept\u00e0vem o l'escop\u00edem.<\/p>\n
Abans d'aprendre a mastegar, l'infant s'empassa el que li donen els pares, i aix\u00f2 passa tant amb el menjar com amb les impressions en general. Ho absorbeix tot com una esponja. D'aqu\u00ed \u00e9s d'on surt el que la Gestalt anomena INTROJECCI\u00d3.<\/p>\n
Tots aquests elements que ens empassem sense mastegar poden ser idees, formes de conducta, formes de relacionar-se, el tipus d'humor, la manera de caminar o de parlar, entre moltes altres coses.<\/p>\n
La majoria dels introjectes actuen de manera inconscient i poden obstaculitzar el desenvolupament lliure de l'individu. Els \u00abmals\u00bb introjectes solen contenir una creen\u00e7a que ens dificulta l'autorealitzaci\u00f3 sense que ens n'adonem. Per exemple: els homes no ploren mai (ens prohibeix expressar sentiments), o no es pot confiar en la gent que no \u00e9s de la fam\u00edlia (ens crea dificultats per establir relacions), o la fam\u00edlia Garc\u00eda som superiors a la resta (ens cristal\u00b7litza un autoconcepte que ens exclou dels altres).<\/p>\n
D'aquesta manera podem arribar a sentir un conflicte intern en qu\u00e8 es barregen els \"hauries de\" amb les pr\u00f2pies necessitats personals; els judicis i prejudicis familiars amb el que jo realment sento i vull. Una conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que disminueix l'autoconfian\u00e7a i que els problemes dels pares es traslladen als fills. Entenem el \"b\u00e9\" i el \"mal\" tal com se'ns ha ensenyat, tal com ens ho hem empassat sense digerir.<\/p>\n
Com m\u00e9s temps romanen a l'inconscient les coses que ens empassem, m\u00e9s dif\u00edcil ens resulta canviar-les. Com sabem, solem distorsionar la realitat per assimilar-la al model de m\u00f3n que ja ens hem creat.<\/p>\n
Poder revisar i q\u00fcestionar els introjectes ens pot ajudar a con\u00e8ixer-nos m\u00e9s i millor, i a poder escollir amb llibertat qu\u00e8 \u00e9s el que volem i qu\u00e8 no, fent les paus amb el sistema familiar i amb nosaltres mateixos.<\/p><\/blockquote>\n
La projecci\u00f3 en la ter\u00e0pia Gestalt<\/h2>\n
La PROJECCI\u00d3 dins de la ter\u00e0pia Gestalt \u00e9s el que anomenem un mecanisme d'evitaci\u00f3 del contacte. Aquests mecanismes ens ajuden a no contactar amb alguna cosa que d'entrada ens pot semblar dolorosa, per\u00f2 que, si l'anem evitant sempre, pot acabar tenint conseq\u00fc\u00e8ncies molt m\u00e9s doloroses i causar-nos estats de patiment constant.<\/p>\n
Aix\u00ed, quan projectem, atribu\u00efm les nostres caracter\u00edstiques als altres o a l'entorn. \u00c9s a dir, tot all\u00f2 que no puc recon\u00e8ixer en mi mateix, sigui per idealitzaci\u00f3 o per rebuig, ho poso en l'altre i\/o ho atribueixo a l'ambient.<\/p>\n
El tipus de projecci\u00f3 que faci dependr\u00e0 de la meva autopercepci\u00f3, de la meva estructura ps\u00edquica i de l'introjecte que tingui sobre mi mateix.<\/h4>\n
D'alguna manera, si l'introjectador s'empassava totes les creences sense digerir-les, el projectador les escup.<\/p>\n
Projectem sentiments, pensaments i desitjos que no acabem d'acceptar com a propis perqu\u00e8 ens generen angoixa o malestar. D'aquesta manera aconseguim una defensa ps\u00edquica que fa que aquests continguts \u00abamena\u00e7adors\u00bb els col\u00b7loquem a l'exterior.<\/p>\n
Una projecci\u00f3 positiva seria atribuir als altres una idealitzaci\u00f3 del que jo voldria, qualitats dignes d'admirar i estimar; admiro totes aquelles potencialitats que crec que no tinc. Aquest \u00e9s un proc\u00e9s habitual i gaireb\u00e9 necessari en la fase d'enamorament.<\/p>\n
La projecci\u00f3 negativa opera en situacions que suposen un conflicte emocional o una amena\u00e7a d'origen intern o extern. Aix\u00ed, atribu\u00efm a persones i\/o objectes els nostres propis impulsos, sentiments o pensaments que ens resulten inacceptables per a nosaltres mateixos.<\/p>\n
D'aquesta manera, quan critico a alg\u00fa, estic projectant aquella part de mi que no vull veure o recon\u00e8ixer com a pr\u00f2pia, que \u00e9s rebutjada; i quan admiro alg\u00fa, admiro totes aquelles potencialitats que crec que no tinc. Pot ser que projectem aquelles parts de nosaltres mateixos que tenim conscients, o b\u00e9 aquella polaritat que no volem recon\u00e8ixer i que tenim amagada a la part fosca.<\/p>\n
Si tinc tend\u00e8ncia a ser autoexigent, la meva part cr\u00edtica rebutja la part que necessita descansar. En conseq\u00fc\u00e8ncia, quan vegi una persona que descansa, f\u00e0cilment la criticar\u00e9 interiorment, ja que aquesta persona t\u00e9 all\u00f2 que jo voldria tenir i no em reconec: l'equilibri entre fer i descansar.<\/p>\n
Amb aix\u00f2 no es tracta que tot m'hagi d'agradar ni que absolutament tot tingui a veure amb mi. Un s\u00edmptoma clar que estem projectant \u00e9s quan ens quedem enganxats en aquella cr\u00edtica i l'anem repetint, o b\u00e9 se'ns repeteix amb diferents persones.<\/p>\n
Una altra manera d'identificar una projecci\u00f3 \u00e9s quan diem: no hauria de fer aix\u00f2, no hauria d'actuar aix\u00ed. Aleshores el projector no reconeix la pr\u00f2pia culpa i l'atribueix a l'altre.<\/p>\n
Tot \u00e9s projecci\u00f3 i res no \u00e9s projecci\u00f3. Alguna cosa mou l'ambient perqu\u00e8 jo vegi una cosa i no una altra, i d'alguna manera no puc veure fora res del que no tingui dins. Si jo no s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s el color vermell, quan el vegi no el podr\u00e9 recon\u00e8ixer com a tal si pr\u00e8viament no n'he tingut una experi\u00e8ncia.<\/p>\n
La part positiva de les projeccions \u00e9s que, si en som conscients i les girem, ens podem arribar a con\u00e8ixer molt millor i identificar totes aquelles parts que la nostra psique amaga en la part no reconeguda. A m\u00e9s, quan puc recon\u00e8ixer les meves projeccions i no les atribueixo a l'altre, el deixo m\u00e9s lliure i obtinc una imatge m\u00e9s real de l'altre i de l'entorn.<\/p><\/blockquote>\n
Un altre mecanisme psicol\u00f2gic important: la retroflexi\u00f3<\/h2>\n
Dins de la ter\u00e0pia gest\u00e0ltica entenem la retroflexi\u00f3 com un mecanisme d'evitaci\u00f3 del contacte; aix\u00f2 significa que dificulta la satisfacci\u00f3 de les pr\u00f2pies necessitats.<\/p>\n
Apareix quan evitem enfrontar-nos a l'ambient; expressaria una ren\u00fancia o incapacitat per actuar. Se suposa que ens fem a nosaltres mateixos all\u00f2 que realment voldr\u00edem fer a l'altre, o b\u00e9 ens fem a nosaltres mateixos all\u00f2 que voldr\u00edem que els altres ens fessin. Sol anar relacionada amb l'agressivitat o la viol\u00e8ncia. Per exemple, si alg\u00fa em diu alguna cosa desagradable i m'enfada, per por no li contesto ni li poso un l\u00edmit, d'aquesta manera, l'energia de l'enuig que hauria d'anar cap enfora me l'empasso i me la quedo dins; i acabo amb tensi\u00f3, mal d'est\u00f3mac o pensaments negatius cap a mi mateix.<\/p>\n
El retroflector acaba dividint la seva pr\u00f2pia personalitat. Marca un l\u00edmit molt clar entre ell i l'ambient, per\u00f2 aquest l\u00edmit el tra\u00e7a a trav\u00e9s de si mateix, i aix\u00f2 fa que acabi veient-se a ell mateix com dues coses diferents. Qu\u00e8 volem dir amb aix\u00f2? Que deixa de dirigir les energies cap enfora i les dirigeix cap a si mateix, substituint aix\u00ed l'ambient. Passa a ser el seu pitjor enemic: es converteix alhora en la part activa que realitza l'acci\u00f3 i en el receptor. D'aquesta manera, quan el retroflector parla de si mateix no sent que parli d'ell mateix. Pot dir frases com: \u00abm'ho dec a mi mateix\u00bb o \u00abtinc vergonya de mi\u00bb, on sembla que parli de dues persones diferents. Aix\u00f2 es deu a la falta de coordinaci\u00f3 entre el pensament i l'acci\u00f3.<\/p>\n
La paraula retroflexi\u00f3 literalment significa: anar enrere intensament en contra. \u00c9s a dir, suposa la inhibici\u00f3 d'una acci\u00f3 que hauria d'anar cap endavant (cap a l'ambient o cap a l'altre) i que acabo dirigint cap a mi mateix.<\/h4>\n
Els s\u00edmptomes i actituds del retroflector poden variar segons la persona, per\u00f2 solen infravalorar-se i manifestar molta autocr\u00edtica, vergonya, culpa i diferents somatitzacions (pr\u00e9mer la mand\u00edbula, tensar algun m\u00fascul del cos, mossegar-se les ungles...). Solen apar\u00e8ixer quan la persona es preocupa excessivament o se sent nerviosa i\/o estressada, i tamb\u00e9 en situacions en qu\u00e8 la frustraci\u00f3 provoca tensi\u00f3 i es creu que no es pot utilitzar l'energia de manera positiva. Quan la retroflexi\u00f3 es cronifica, podem experimentar somatitzacions de manera m\u00e9s regular o m\u00e9s intensa, com mal d'est\u00f3mac, mal d'esquena, cefalees, \u00falceres...<\/p>\n
La retroflexi\u00f3 pot ser \u00fatil en certes situacions per aconseguir una seguretat personal, quan expressar la r\u00e0bia o l'enuig pot ser perjudicial per a la persona. Aqu\u00ed una retroflexi\u00f3 sana seria l'autocontrol: regulem la nostra conducta en funci\u00f3 de les exig\u00e8ncies de l'entorn amb un objectiu saludable. Seria fer-se coses a un mateix per desenvolupar la pr\u00f2pia for\u00e7a interior i l'esfor\u00e7 de continuar veient-se a un mateix, estar atent als propis impulsos i resistir els que s\u00f3n autodestructius.<\/p>\n
En aquest cas, si ho portem a l'extrem, pot apar\u00e8ixer el que anomenem narcisisme: em veig a mi mateix tal com m'agradaria que em veiessin els altres.<\/p>\n
Des de la ter\u00e0pia es treballaria amb les falses identificacions que realitza l'individu. \u00c9s a dir, recon\u00e8ixer aquelles identificacions que promouen la satisfacci\u00f3 i la realitzaci\u00f3 dels propis objectius i de l'ambient. D'altra banda, treballar aquelles identificacions que suposen una conducta destructiva cap a si mateix i cap a l'ambient i que alimenten la frustraci\u00f3. Hem d'entendre que amb aquest mecanisme el que potenciem \u00e9s l'autodestrucci\u00f3, i no nom\u00e9s ens fem mal a nosaltres mateixos, sin\u00f3 tamb\u00e9 a les persones que s'interessen per nosaltres.<\/p>\n
Helena Bellod, Psic\u00f2loga Sanit\u00e0ria i Terapeuta Gestalt. Membre titular, supervisora i didacta de l'AETG. Directora de Gestalt Kairos<\/a>.<\/h6>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Cuando \u00e9ramos peque\u00f1os acept\u00e1bamos cualquier cosa que viniera de fuera, a no ser que la percibi\u00e9ramos directamente como da\u00f1ina. Nos daban comida y la acept\u00e1bamos o escup\u00edamos. Antes de aprender a masticar, el ni\u00f1o se traga lo que le dan los padres y eso ocurre tanto con la comida como con las impresiones en general. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":347,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-346","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articulos"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/346","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=346"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/346\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/347"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=346"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=346"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/helenabellod.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=346"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}