La ter\u00e0pia \u00e9s cosa de dos, aix\u00f2 est\u00e0 clar. El client ha de ser actiu en el seu proc\u00e9s, nom\u00e9s ell coneix les seves respostes m\u00e9s s\u00e0vies i nom\u00e9s ell pot realment travessar el proc\u00e9s necessari. El terapeuta acompanya mentre ning\u00fa no l'acompanya a ell. \u00c9s ben sabut que en aquesta professi\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria la supervisi\u00f3 de casos, per\u00f2 in situ est\u00e0s completament sol. Em retiro de mi mateix, sense perdre la meva pres\u00e8ncia, en favor d'un altre. Sovint \u00e9s la vida del solitari acompanyant en el seu desemparament, en el tancament amb les seves nost\u00e0lgies. Quina contradicci\u00f3! \u00c9s una caixa de resson\u00e0ncia que he de posar al servei del client, i si all\u00f2 que ressona em toca personalment, ho he de poder sostenir per poder estar per l'altre i esbrinar com ho viu.<\/p>\n
Que el terapeuta s\u00e0piga qu\u00e8 li conv\u00e9 a la persona no serveix de gaire. B\u00e9, s\u00ed, pot ser una guia, per\u00f2 mai el cam\u00ed. El terapeuta ha de descobrir-se i descobrir al client amb la capacitat de sorprendre's constantment, i encara que soni molt rom\u00e0ntic, no \u00e9s una tasca f\u00e0cil. Tots sabem que tots jutgem, tots creiem en alguns moments saber qu\u00e8 \u00e9s el que li pot anar millor a l'altre, tots creiem, molt sovint, tenir la ra\u00f3; i la ra\u00f3 no \u00e9s terap\u00e8utica i poques vegades \u00e9s amorosa.<\/p>\n
Veure'm en la meva totalitat, veure la pr\u00f2pia mediocritat i com de vanit\u00f3s i ignorant puc arribar a ser. Perqu\u00e8 per al viatge de l'altre tots som ignorants. Cadasc\u00fa porta el seu propi cal\u00e7at i amalgama els seus records, les seves accions i les seves emocions, creant una experi\u00e8ncia singular, i aquesta mai no \u00e9s igual a la d'un mateix. Viure alguna cosa semblant no \u00e9s viure el mateix i, de vegades, \u00e9s molt f\u00e0cil perdre's en aquesta fal\u00b7l\u00e0cia; en conseq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s molt f\u00e0cil perdre el respecte cap al proc\u00e9s de l'altre i cap a la seva persona.<\/p>\n
Ser terapeuta no \u00e9s jugar als daus, no \u00e9s el mateix que regar plantes i no \u00e9s imposar un cam\u00ed perqu\u00e8 l'altre estigui millor; aix\u00f2 \u00e9s arrog\u00e0ncia. Ser terapeuta \u00e9s una manera d'estar, d'acompanyar. D'estar tan present com sigui possible amb tu mateix i, alhora, oblidar-te de tu. No pots ser mai el protagonista de la hist\u00f2ria; sempre ets un actor secundari en un segon pla, un fons que \u00e9s all\u00e0 com a sosteniment per a l'altre. El que \u00e9s important \u00e9s l'altre i totes les seves experi\u00e8ncies que no va poder travessar ni assimilar.<\/p>\n
\u00c9s treballar des del subtil, des d'all\u00f2 que no pot ser anomenat, all\u00f2 que necessita ser at\u00e8s i que ning\u00fa no pot sostenir. \u00c9s entrar en el terreny del sagrat, s\u00ed, el sagrat. En ter\u00e0pia es barregen el present, el passat i el futur de la persona. No \u00e9s poca cosa; ser terapeuta \u00e9s seri\u00f3s i hi ha poc marge d'error. La delicadesa necess\u00e0ria nom\u00e9s es pot comprendre des de l'amor. I l'amor \u00e9s gran, molt gran, ho abasta tot en la relaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 cal saber-lo veure petit: l'amor creix en els detalls, en la suavitat, en un assentir i en la capacitat de negar. L'amor \u00e9s en cada petit gest, en una mirada, en un sospir, en una car\u00edcia, en un impuls, i es pot perdre en un h\u00e0bit tan senzill com mirar el rellotge.<\/p>\n
Alhora, aquest \u00e9s un recorregut que no s'acaba mai; \u00e9s sempre una tasca inacabada i inacabable. Som \u00e9ssers en proc\u00e9s, canviants, pr\u00e0cticament indefinibles. Aix\u00ed el client tamb\u00e9 ho \u00e9s. I \u00e9s vital deixar-lo ser, tal com \u00e9s en l'avui: un \u00e9sser canviant. Comprendre que som un proc\u00e9s dins d'un proc\u00e9s m\u00e9s gran.
\nAleshores el terapeuta ha de tenir mem\u00f2ria per recordar les hist\u00f2ries i an\u00e8cdotes que explica la persona, alhora que ha de recordar el seu recorregut i el seu proc\u00e9s per enfortir el vincle; i, d'una manera gaireb\u00e9 contradict\u00f2ria, \u00e9s necessari que sigui capa\u00e7 d'oblidar-ho, deixar-ho a un costat, per poder observar i recon\u00e8ixer al client en l'avui sense tenyir-lo de coses que van ser i ja no s\u00f3n, per poder deixar-lo lliure i que se senti digne de ser com \u00e9s en aquest avui.<\/p>\n