El camí del terapeuta és un camí solitari.
La teràpia és cosa de dos, això està clar. El client ha de ser actiu en el seu procés, només ell coneix les seves respostes més sàvies i només ell pot realment travessar el procés necessari. El terapeuta acompanya mentre ningú no l'acompanya a ell. És ben sabut que en aquesta professió és necessària la supervisió de casos, però in situ estàs completament sol. Em retiro de mi mateix, sense perdre la meva presència, en favor d'un altre. Sovint és la vida del solitari acompanyant en el seu desemparament, en el tancament amb les seves nostàlgies. Quina contradicció! És una caixa de ressonància que he de posar al servei del client, i si allò que ressona em toca personalment, ho he de poder sostenir per poder estar per l'altre i esbrinar com ho viu.
Que el terapeuta sàpiga què li convé a la persona no serveix de gaire. Bé, sí, pot ser una guia, però mai el camí. El terapeuta ha de descobrir-se i descobrir al client amb la capacitat de sorprendre's constantment, i encara que soni molt romàntic, no és una tasca fàcil. Tots sabem que tots jutgem, tots creiem en alguns moments saber què és el que li pot anar millor a l'altre, tots creiem, molt sovint, tenir la raó; i la raó no és terapèutica i poques vegades és amorosa.
Ser terapeuta significa mostrar-se i, per a això, primer m'he de poder veure.
Veure'm en la meva totalitat, veure la pròpia mediocritat i com de vanitós i ignorant puc arribar a ser. Perquè per al viatge de l'altre tots som ignorants. Cadascú porta el seu propi calçat i amalgama els seus records, les seves accions i les seves emocions, creant una experiència singular, i aquesta mai no és igual a la d'un mateix. Viure alguna cosa semblant no és viure el mateix i, de vegades, és molt fàcil perdre's en aquesta fal·làcia; en conseqüència, és molt fàcil perdre el respecte cap al procés de l'altre i cap a la seva persona.
Ser terapeuta no és jugar als daus, no és el mateix que regar plantes i no és imposar un camí perquè l'altre estigui millor; això és arrogància. Ser terapeuta és una manera d'estar, d'acompanyar. D'estar tan present com sigui possible amb tu mateix i, alhora, oblidar-te de tu. No pots ser mai el protagonista de la història; sempre ets un actor secundari en un segon pla, un fons que és allà com a sosteniment per a l'altre. El que és important és l'altre i totes les seves experiències que no va poder travessar ni assimilar.
Ser terapeuta no és una tasca fàcil.
És treballar des del subtil, des d'allò que no pot ser anomenat, allò que necessita ser atès i que ningú no pot sostenir. És entrar en el terreny del sagrat, sí, el sagrat. En teràpia es barregen el present, el passat i el futur de la persona. No és poca cosa; ser terapeuta és seriós i hi ha poc marge d'error. La delicadesa necessària només es pot comprendre des de l'amor. I l'amor és gran, molt gran, ho abasta tot en la relació, però també cal saber-lo veure petit: l'amor creix en els detalls, en la suavitat, en un assentir i en la capacitat de negar. L'amor és en cada petit gest, en una mirada, en un sospir, en una carícia, en un impuls, i es pot perdre en un hàbit tan senzill com mirar el rellotge.
És important conèixer-se bé com a terapeuta, i com a persona, per poder exercir.
Alhora, aquest és un recorregut que no s'acaba mai; és sempre una tasca inacabada i inacabable. Som éssers en procés, canviants, pràcticament indefinibles. Així el client també ho és. I és vital deixar-lo ser, tal com és en l'avui: un ésser canviant. Comprendre que som un procés dins d'un procés més gran.
Aleshores el terapeuta ha de tenir memòria per recordar les històries i anècdotes que explica la persona, alhora que ha de recordar el seu recorregut i el seu procés per enfortir el vincle; i, d'una manera gairebé contradictòria, és necessari que sigui capaç d'oblidar-ho, deixar-ho a un costat, per poder observar i reconèixer al client en l'avui sense tenyir-lo de coses que van ser i ja no són, per poder deixar-lo lliure i que se senti digne de ser com és en aquest avui.
Helena Bellod, Psicòloga Sanitària i Terapeuta Gestalt. Membre titular, supervisora i didacta de l'AETG. Directora de Gestalt Kairos.